Ramon Herreros
Ramon Herreros (Barcelona, 1947) és una figura destacada de l’art contemporani català, amb una trajectòria extensa i coherent centrada en la pintura, que desenvolupa al llarg de més de cinc dècades. Entre 1962 i 1967 estudia pintura i ceràmica a l’Escola Massana de Barcelona, i completa la seva formació al Cercle Artístic de Sant Lluc i a l’Acadèmia Tàrrega. Forma part de la primera promoció de l’escola de disseny EINA, fundada l’any 1967 per Alexandre Cirici i Pellicer i Albert Ràfols-Casamada.
A finals dels anys seixanta i inicis dels setanta participa activament en el context artístic i cultural del país. El 1967 constitueix, juntament amb Alexandre Tornabell, José Luis Jubany i Jordi Morera, el col·lectiu Equip A. Entre 1972 i 1974 desenvolupa projectes d’art conceptual i participa en exposicions i accions vinculades a les pràctiques experimentals del moment, una etapa que forma part del seu procés de recerca però que no interromp la seva dedicació a la pintura.
Entre 1975 i 1980 exerceix com a responsable de la Filmoteca Espanyola a Barcelona, una etapa que incideix de manera decisiva en la seva sensibilitat envers el temps, la memòria i les estructures narratives, aspectes que posteriorment es reflectiran en la seva obra pictòrica. A partir de 1980 reprèn de manera continuada la pràctica de la pintura i inicia una trajectòria expositiva regular.
La seva primera exposició individual té lloc a la Galeria Ciento de Barcelona l’any 1982. Durant les dècades dels vuitanta i primers noranta exposa de manera continuada en galeries de referència a Barcelona, Madrid i diverses ciutats europees, i participa en fires internacionals com Art Cologne i Art Chicago. A inicis dels anys noranta se li dediquen exposicions retrospectives a l’Emsdettener Kunstverein (1990) i a la Haus der Wirtschaft de Stuttgart (1991), que consoliden el seu reconeixement internacional.
Un moment clau en la seva trajectòria es produeix l’any 1996, amb la quàdruple exposició simultània que li dediquen les galeries Senda, René Metras, Joan Gaspar i Boza Editor a Barcelona. Aquesta presentació conjunta marca un punt d’inflexió en la seva obra, en mostrar de manera clara el pas cap a una figuració simbòlica i no naturalista que integra cossos femenins, paisatges naturals i formes arquitectòniques, tot mantenint una pintura austera, silenciosa i profundament reflexiva. Aquest gir és àmpliament reconegut per la crítica i pel públic com un dels moments determinants de la seva trajectòria.
L’any 1997 se li dedica una gran retrospectiva al Palacio de Sobrellano, a Comillas, que ofereix una visió global del seu recorregut artístic. Des d’aleshores, Herreros manté una activitat expositiva constant tant en l’àmbit institucional com en el galerístic, amb mostres destacades a Barcelona i Madrid al llarg de les dues dècades següents.
Entre 2012 i 2013, la seva trajectòria i el seu univers pictòric són objecte del documental "Stupor Mundi. Aproximación a la obra de Ramon Herreros", dirigit per Hilari M. Pellicé, que aprofundeix en els processos creatius i el pensament simbòlic de l’artista.
L’obra de Ramon Herreros forma part de col·leccions públiques i institucionals de primer nivell, entre les quals destaquen el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) i la Fundació Vila Casas, així com altres col·leccions institucionals i corporatives de referència, a més de col·leccions privades d’arreu. Aquest reconeixement confirma el seu paper com una figura rellevant dins l’art contemporani català i avala la solidesa i continuïtat de la seva trajectòria pictòrica.
