Dominica Sánchez

Nascuda a Barcelona el 1945, Dominica Sánchez es formà a l’Escola d’Arts i Oficis Llotja i posteriorment estudià gravat al Centre Internacional de Recerca Gràfica de Calella, localitat on resideix actualment.

Sánchez és una artista molt valorada per la seva producció sobre paper, en la qual destaquen peces de gran format realitzades amb pastel i carbó. En aquestes obres hi apareixen geometries singulars que explora de manera recurrent fins a fer-les pròpies: cercles, triangles, línies que s’entrecreuen i fins i tot referències al món musical, sempre amb gestos rítmics i intuïtius. Tanmateix, la seva obra no es limita a l’àmbit del dibuix i la gràfica, sinó que també abasta la pintura i l’escultura en ferro, sempre amb ressonàncies cubistes i constructivistes.

La mateixa artista explica que la gestualitat de la seva obra és molt semblant a la que utilitza en les tasques del seu entorn domèstic. Tot i fugir de qualsevol amabilitat convencional —la seva estètica austera i rigorosa té probablement molt a veure amb la duresa de la seva infantesa durant la postguerra—, el seu treball resulta íntim i càlid. La crítica Maria Lluïsa Borràs la situa, de fet, en la línia de la pintura espiritual catalana, destacant-ne la introspecció i el caràcter evocador.

Al llarg de la seva trajectòria ha participat en nombroses exposicions individuals i col·lectives en galeries i institucions de referència, tant a Catalunya com a la resta de l’Estat i a l’estranger. Entre elles destaquen les exposicions a les galeries Maeght, Tom Maddock, A34, Artur Ramon i Pigment (Barcelona), a la Galería Marita Segovia (Madrid), a l’Adriana Schmidt Gallery (Stuttgart i Colònia), a la Galerie Denise Levy (París), així com mostres recents a institucions com la Fundació Espai Guinovart (Agramunt, 2023). La seva obra també ha estat àmpliament presentada en fires internacionals com ARCO, FIAC, Art Paris, Art Cologne i Art on Paper (Nova York), entre d’altres.

A més, les seves peces formen part de col·leccions públiques i privades de rellevància, entre les quals destaquen la Col·lecció Nacional d’Art de Catalunya (Museu d’Art de Cerdanyola), el Museu d’Art Modern de Mèxic (INBA–CONACULTA), la Fundació Vila Casas, la Col·lecció Banc Sabadell i altres col·leccions nacionals i internacionals. L’any 1994 va rebre una beca de la Pollock-Krasner Foundation de Nova York, que reconeix la solidesa i la projecció internacional de la seva trajectòria.

Amb una pràctica artística constant fins avui, Dominica Sánchez representa una veu singular dins l’art contemporani català, encara pendent d’una major presència institucional, especialment pel que fa a la visibilització de les aportacions femenines a la genealogia de l’abstracció i del dibuix contemporanis.