Ana DMatos

Ana DMatos és una artista visual amb una trajectòria extensa, rigorosa i coherent desenvolupada des de finals dels anys vuitanta fins a l’actualitat, amb una presència continuada en museus, institucions i col·leccions públiques tant a l’Estat espanyol com internacionalment. La seva pràctica artística es caracteritza per una investigació persistent al voltant del cos, la identitat, el gènere, la memòria i els mecanismes culturals de representació, articulada mitjançant llenguatges híbrids que integren el gravat, l’escultura, la instal·lació, el vídeo i la performance.

Es llicencià en Belles Arts (especialitat d’escultura) a la Universidad Complutense de Madrid i es graduà en ceràmica a l’Escuela Oficial de Cerámica de Madrid. Posteriorment obtingué el doctorat en Belles Arts a la mateixa universitat. Aquesta sòlida formació acadèmica es complementa amb diverses estades de recerca i formació en centres internacionals, especialment al Regne Unit i en altres països europeus, experiències que influeixen decisivament en el desenvolupament del seu llenguatge conceptual i material.

Des dels seus primers projectes, Ana DMatos construeix una obra marcada per la relació entre cos i vestimenta, presència i absència, identitat i representació simbòlica. El seu interès per les “unitats mínimes de representació” —caps, calaveres, cabells, torsos, vestits o guants— esdevé un element estructural del seu treball, a través del qual reflexiona sobre la construcció cultural del gènere, la memòria històrica i els imaginaris col·lectius. Aquest vocabulari formal, aparentment auster, es desplega en obres d’una gran densitat semàntica, on allò domèstic, ritual i museogràfic conviuen en tensió constant.

Un aspecte central de la seva pràctica és el treball amb el gravat i amb materials tradicionalment associats a l’àmbit femení —teixits, brodats, robes o cabells— que l’artista resignifica com a vehicles de discurs crític i polític. La seva obra estableix així un diàleg amb disciplines com l’antropologia, la museologia, la història natural, la literatura i la lingüística, generant instal·lacions i projectes que qüestionen els processos de classificació, exhibició i cosificació del cos.

Al llarg de la seva trajectòria ha desenvolupat nombrosos projectes individuals i instal·lacions específiques per a museus i espais patrimonials. Destaquen les seves intervencions al Centro de Arte Dos de Mayo (Madrid), el Museo de Arte Contemporáneo d’Eivissa, el Museo Provincial de Lugo, el Museo del Grabado Español Contemporáneo de Marbella i el Museo Carlos Maside (A Coruña), així com projectes a Itàlia, França, Alemanya, Àustria, els Estats Units i diversos països de l’Amèrica Llatina. La seva obra ha estat també presentada en fires internacionals com ARCO, ESTAMPA i Art Paris, a més de diverses biennals.

La seva trajectòria ha estat reconeguda amb nombrosos premis i beques, entre els quals el Primer Premi de la Biennal d’Eivissa, el Premio Villa de Madrid Lucio Muñoz i el Premi Julián Trincado, així com amb beques de la Casa de Velázquez, la Fundació Pilar i Joan Miró i la Pollock-Krasner Foundation de Nova York.

La seva obra forma part de col·leccions públiques i institucionals com el Centro de Arte Dos de Mayo (Madrid), la Col·lecció de la Comunidad de Madrid, el Museo de Arte Contemporáneo d’Eivissa, la Biblioteca Nacional d’Espanya i el Bundeskanzleramt–Artothek d’Àustria, així com de nombroses col·leccions privades i corporatives d’Europa, Amèrica i Àsia.