Artistes
Ramon Herreros
Format a l’Escola Massana entre 1962 i 1967 —on estudia pintura i ceràmica—, Herreros completa aquells anys d’aprenentatge al Cercle Artístic de Sant Lluc i a l’Acadèmia Tàrrega. El 1967 s’incorpora a la primera promoció de l’escola de disseny EINA, fundada per figures com Alexander Cirici Pellicer i Albert Ràfols-Casamada, i aquell mateix any constitueix, amb Alexandre Tornabell, José Luis Jubany i Jordi Morera, l’Equip A, un col·lectiu que es manté actiu fins als primers setanta.
Tot i que mai no deixa de dibuixar ni de fer fotografia, no torna a la pintura de ple fins a 1980. El octubre de 1982 presenta la seva primera exposició individual a la Galeria Ciento de Barcelona, un punt d’inflexió que consolida un llenguatge propi.
La seva obra, inicialment marcada per un simbolisme abstracte molt personal i reconeixible, evoluciona de manera pausada però imparable cap a una figuració depurada. El 1996 sorprèn crítica i públic amb una quàdruple exposició a Barcelona —Galeries Senda, René Metras, Gaspar i Boza Editor— on mostra les seves primeres pintures figuratives: un camí nou que conjuga la seva escriptura pictòrica clàssica —transparències, matisos cromàtics particulars— amb una representació no naturalista de cossos femenins, muntanyes i arbres.
Des d’aleshores, Herreros ha aprofundit en un univers on la figura, l’arquitectura i la forma orgànica conviuen amb una austeritat expressiva que propicia el silenci i la contemplació. La tensió entre gest i estructura, entre veladura i llum, entre presència i distància, dona a la seva pintura un caràcter metafísic i intemporal.
Obres seves es troben en diversos museus i col·leccions privades, i la seva trajectòria, sostinguda al llarg de dècades, manté una coherència formal i conceptual exemplar. Des del seu taller de Barcelona, continua una recerca que, més que estilística, és una manera d’habitar el temps: mirar, destil·lar, pintar.
